Doctora en Geografia i Història (Història Moderna), per la Universitat de València des de 1997. La seua trajectòria investigadora es va encetar a la dècada dels 90, limitada a un període, el Sis-cents, i un espai, la ciutat de València i rodalies, amb temes vinculats amb les dones (el dot, les relacions familiars, els interessos que s’amaguen en cada matrimoni i la capacitat dotadora de cada segment de la societat, així com les solidaritats associades), les diferències de gènere de l’assistència social (confraries, obres pies) i la seua representació cerimonial, la cultura material, tecnologia del  món productiu i el consum (composició dels dots i dels inventaris de restitucions de dot), el treball femení, especialment el domèstic i el món artesanal amb l’edició de capítols de diferents oficis. Altres línees d’investigació han estat l’estudi de la universitat jesuïta de Gandia, amb Francesc Fuster Pellicer, i també l’elaboració i anàlisi del calendari festiu del Sis-cents, representació dels canvis religiosos i de l’univers barroc. Exerceix de docent com a professora de Secundària i Batxillerat en un institut públic.

Catedràtica d’estudis àrabs i islàmics, ha estat professora en les universitats de València i Còrdova. Ha format part de diferents projectes d’investigació, sempre amb el món àrab andalusí com a centre d’interés. Ha publicat més d’una quinzena de llibres, un centenar d’articles i una cinquantena de capítols de llibres. Destaquen: Cancionero morisco. Poesía árabe de los siglos XV y XVI, introducción, edición, traducción e índices (2016) -en col·laboració amb Ana Labarta-; València àrab en prosa i vers (2011) -en col·laboració amb Ana Labarta i Josefina Veglison-; i el volum Àrab i català. Contactes i contrastos (2011). Ha participat en nombrosos congressos internacionals, cursos i seminaris de recerca. Premi extraordinari de Doctorat, per la seua tesi a la Facultad de Filosofía y Letras (Filologia Semítica) de la Complutense (1983), va rebre també el Premi “Vicent Boix” de l’Ajuntament de Xàtiva (1982). Ha estat distingida com a “Valenciana de l’any 2017”, per la Fundació Huguet i l’Ajuntament de Castelló pels seus estudis del lèxic, l’onomàstica i la toponímia andalusís.

Llicenciat en Filologia Àrab i doctor en Estudis Àrabs i Islàmics per la Universitat
d’Alacant. Professor Ajudant Doctor en la Universitat de València. Ha estat professor en
les universitats de Gabes i La Manouba (Tunísia), en la Universitat d’Alacant i en la
Universitat de Sevilla. Ha centrat la seua tasca investigadora sobre les minories islàmiques
en la península Ibèrica i la riḥla del viatger llevantí Ibn al-Ṣabbāḥ (segles
XIV-XV). Autor de publicacions científiques -articles, capítols de llibres i
monografies-, destaquen Los vasallos moriscos del marquesado de Llombai en época de don Juan de
Borja y san Francisco de Borja: entre 1533 y 1539, i Proyección Islámica e identidad
multilingüe. La aljama morisca de Llombai (Valencia, s. XVI).

Llicenciat en Filologia Hispànica. Catedràtic d’Educació Secundària. Doctor en Transferències Interculturals i Històriques a l’Europa Medieval Mediterrània per la Universitat d’Alacant.
Les seues línies d’investigació en l’àmbit de la literatura es dirigeixen a l’estudi crític de la producció d’escriptors catalans durant els segles XVI i XVII. Entre altres, destaquen els seus treballs sobre Pere Jacint Morlà o Ginés Campillo de Bayle. És especialista en l’àmbit de la implantació de les TIC en la investigació i l’educació, ha publicat nombrosos articles sobre aquests tema. També ha sigut ponent i coordinador de diferents activitats de formació i difusió en aquesta línia competencial i els seus diferents àmbits d’aplicació.

Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de València i Doctor en Llengües, Literatures, Cultures i les seues aplicacions, pel Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València, amb la tesi L’autobiografia de Bernat Guillem Català de Valeriola. Estudi crític i edició (2019). Treballa com a professor de Secundària i ha publicat articles sobre dietarística i història de la llengua al segle XVI, en diferents revistes internacionals. Ha participat en congressos i seminaris d’estudis i recentment ha publicat l’edició antològica de la poesia de Víctor Iranzo.  És autor, a més, de la novel·la Narcís o l’onanisme (Premi Lletraferit de Novel·la 2018).

És llicenciat en filologia catalana per la Universitat de València (2008-2013) i Màster Universitari de Professor d’educació Secundària per la Universitat de València (2014). Actualment treballa com a professor d’educació secundària i batxillerat. La seua línia de recerca està orientada als estudis del teatre en valencià de Vicent Boix (milacres), sobre els quals té en curs la tesi doctoral. Ha participat en diferents congressos nacionals i internacionals relacionats amb la llengua i la literatura catalana i ha publicat diferents articles i ressenyes en diferents revistes prestigioses.

Doctora per la Universitat d’Alacant (PD «Llengua i Literatura Catalanes») i Llicenciada amb grau en Filologia Catalana. A més, posseeix el Diploma d’Experta Professional en Humanitats Digitals (UNED). En 2016 defengué la seu tesi doctoral Escriptores valencianes de l’edat moderna: catalogació, contextualització i difusió, amb què obtingué el Premi Extraordinari de Doctorat (convocatòria 2018-19). Una part de la tesi s’ha publicat com L’univers literari de les escriptores valencianes dels segles XVI-XVIII (Institució Alfons el Magnànim-CVEI, 2018). És membre del grup d’investigació “Explanat: recerques de llengua i literatura catalanes” (Dra. Marinela García Sempere, UA). Compta amb publicacions sobre les escriptores valencianes de l’Edat Moderna, l’obra literària del professor Vicent J. Escartí o el lèxic de l’Alt Vinalopó, entre altres temes. Treballa com a professora en territori valencià.

(València, 1992) Professora a la Universitat Oberta de Catalunya i doctoranda en Estudis filològics a la Universitat de València. Graduada en Filologia Catalana per la Universitat de València (2014), màster en Assessorament Lingüístic i cultura literària (UV, 2016) i màster en Professorat de Secundària (UV, 2020).
La seua línia de recerca principal és l’estudi de textos memorialístics de l’edat moderna, i té en curs la seua tesi doctoral, centrada en l’edició i estudi del Dietari de Jaume Ramon Vila, dirigida per la professora Eulàlia Miralles Jori (UV). El 2017 va rebre la Borsa d’estudi Ramon d’Alós-Moner, pel projecte «Jaume Ramon Vila: l’intel·lectual barceloní del segle XVII. Estudi biogràfic» (Institut d’Estudis Catalans).
Alhora, també ha treballat publicística de guerra i ha participat en diversos congressos internacionals exposant les seues investigacions sobre memòries, història i política de l’època moderna. És secretària de l’Associació de Joves Investigadors en Llengua i Literatura Catalanes, i ha format part de l’organització del seu primer congrés internacional, entre d’altres.

Alejandro Llinares Planells és Graduat en història per la Universitat de València (2012-2016) i Màster Universitari en Història i Identitats en el Mediterrani Occidental (Segles XV-XIX), (2016-2017). Ha treballat com a auxiliar d’arxiu a l’Arxiu Municipal d’Altea. Actualment compta amb un contracte predoctoral per a la formació de doctors del Ministeri de ciència, innovació i universitats, i és personal docent investigador en formació en la Universitat de Màlaga, on realitza la seua tesi doctoral sobre el bandolerisme en la literatura popular impresa, sota la direcció del Doctor Antonio Calvo. Ha participat en diversos congressos i seminaris científics de caràcter internacional. Algunes de les seues publicacions són “El final del bandoler: aproximació a la literatura de patíbul de la Corona d’Aragó”, SCRIPTA, 10 (2017); “Plecs poètics de bandolers a la Catalunya del barroc. Un exemple de literatura propagandística”, Manuscrits, 37 (2018); “Mateu Vicent Benet: la importància d’un bandoler valencià en la literatura popular impresa (segles XVII-XVIII)”, Revista Valenciana de Filologia, 2 (2018); i “Bandolers i bandolerismes en els plecs poètics catalans del segle XVI. Un exemple de protoperiodisme”, eHumanista/IVITRA, 14 (2018). És coordinador, a més dels volums: “Culture, society and power in the Iberian Peninsula. (XV-XVIII centuries)”, eHumanista/IVITRA 14 (2018); i “Religiosity and conflictivities in the Crown of Aragon (15th-18th centuries), Mirabilia / MedTrans 10 (2019/2). Forma part del Projecte d’investigació El humor y su sentido: discursos e imágenes de lo risible desde la Ilustración hasta hoy.

Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de València (2008-2013). Màster en Patrimoni Cultural: Anàlisi, identificació i Gestió, especialitat en Patrimoni Bibliogràfic i Documental, per la Universitat de València (2014). Doctor en Llengües, Literatures, Cultures i les seues aplicacions pel Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València, amb la tesi “Crònica universal de 1427. Estudi i edició (2019)”. Ha treballat com a professor de català al Centro de idiomas de la Fundación General de la Universidad de Valladolid. També amb contracte de doctor investigador, a l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, al si del projecte d’investigació «Violència de gènere i identitats: edició i estudi de documentació valenciana per a la construcció de biografies marginals (SS.XV-XVI)». CPI-19-381. Actualment és professor del Departament de Valencià de l’Institut de Llengües de la Universitat Catòlica de València i IP del grup de treball Edició crítica i estudis literaris de textos valencians medievals, adscrit a l’IVEMIR, i membre del consell de redacció de l’IVEMIR (Institut Isabel de Villena d’Estudis Medievals i Renaixentistes) de la UCV, sota la direcció d’Anna Peirats. Autor de diversos treballs centrats en les biografies de personatges anònims i marginals, ha publicat en diferents revistes de prestigi.

Raül Sanchis Francés és doctor en Estudis Humanístics per la Universitat Rovira i Virgili (La dansa metafòrica en la festa valenciana, 2019). Principalment, ha impartit docència en educació secundària i a la Universitat Politècnica de Catalunya. Des del 2014, és investigador col·laborador dels grups internacionals de recerca ICONODANSA i LAiREM (URV). Ha realitzat diverses investigacions sobre les traces coreoteatrals festives de la llarga edat mitjana en relació amb les pervivències actuals. Des d’una perspectiva interdisciplinària, combina l’estudi dels documents textuals, coreogràfics i musicals amb la iconografia i els materials etnogràfics. És autor de diversos llibres i articles en revistes especialitzades i divulgatives. Ha participat en nombrosos seminaris i congressos internacionals. Ha dirigit i coordinat trobades, congressos, espectacles i exposicions sobre dansa, música i teatralitat festives. Ha rebut un accèssit al V Premi Rafael Tudó (2018) i el 35é Premi Valeri Serra i Boldú (2020). Actualment, els seus estudis giren al voltant de l’alteritat festiva, la presència de personatges marginals en la dansa i el teatre de caire popular, la historiografia medieval i moderna i la història de les mentalitats.

Albert Toldrà i Vilardell es va doctorar en Història en la Universitat de València amb la tesi Mestre Vicent ho diu per espantar. El més enllà medieval (2010). Les seues investigacions s’han centrat en la religiositat, la sexualitat i la Inquisició dels temps medievals i moderns; ha publicat entre altres les monografies Aprés la mort. Un viatge amb sant Vicent al més enllà medieval, premi Octubre d’assaig (2000), Asmodeu. Dona, dimoni i sexe a l’Edat Mitjana (2011), La carn. Cos i sexualitat a l’Edat Mitjana (2012), Per la reixeta. Sol·licitació sexual en confessió davant el tribunal de la Inquisició de València (1651-1819) (2017), El plaer de la carn. Sexe i temperament en la cultura medieval, premi València de la Institució Alfons el Magnànim (2017), i Il·luses, santes, falsàries. Relats d’espiritualitat femenina heterodoxa perseguida per la Inquisició de València, premi Ciutat de València (2018).