“>
Als marges de la HistòriaEdició i estudi de textos referits a biografies marginals dels segles XV i XVI

SIMPOSI “MARGINATS, MARGINALS I MINORIES” 28 i 29 de febrer

El present lloc web s’origina com a conseqüència del desenvolupament del projecte de la Generalitat Valenciana – Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital AICO 2019/120: “VIOLÈNCIA DE GÈNERE I IDENTITATS: EDICIÓ I ESTUDI DE DOCUMENTACIÓ VALENCIANA PER A LA CONSTRUCCIÓ DE BIOGRAFIES MARGINALS (SS. XV-XVI)”, on es pretén fer una recerca en diferents arxius valencians i foranis per tal d’aplegar dades sobre persones que, en el passat, patiren persecució i violència per qüestió de la seua identitat genèrica o identitària, tant des del punt de vista personal (sexe, activitat, etc. ) com col·lectiu (ètnia, religió, etc.).


Als marges de la història: biografies invisibles en textos oblidats (ss. XV-XVI).

CONGRÉS INTERNACIONAL

VALÈNCIA, 28-29 DE NOVEMBRE, 2019

Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació

Sala de Juntes “César Simón”

Universitat de València


DIA 28 – DIJOUS


DIA 29 – DIVENDRES

DIA 28 – DIJOUS

09:00Benvinguda i inauguració. Amparo Ricós (Degana de Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació), Jesús Jiménez (Departament de Filologia Catalana), Eulàlia Miralles (Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana), Vicent J. Escartí (Director del Congrés).09:15Ponència inaugural. Antoni Ferrando (Universitat de València): “El procés d’Alfons d’Aragó, duc de Gandia, contra Joan d’Ademús i el possible reflex al Tirant”.09:45Vicent Martines (Universitat d’Alacant): “Biografies cavalleresques imaginades. Cap a la complexitat psicològica i sentimental del cavallers medievals i del Renaixement”.10:15María Luz Mandingorra (Universitat de València): “Magnum oculum et parvum os. Dones i silenci en la predicació de sant Vicent Ferrer”. 10:45Francesc Granell (Universitat de València): “Biografies de pintors valencians medievals oblidats”.

11:15

Descans.

11:45Eulàlia Miralles (Universitat de València): “Batusses entre monjos. Identitat i pillatge a Montserrat, a la fi del segle XVI”.12:15Josep Capdeferro (Universitat Pompeu Fabra): “Humils, però reivindicatives: Dones modestes en defensa dels seus drets a la Catalunya moderna”.12:45Rosanna Cantavella (Univesitat de València): “La utilitat del codi TEI-XML per a l’edició digital de textos marginals”.13:15Emili Casanova (Universitat de València): “Els processos criminals del segle XVI, espill lingüístic de la vida social”.

13:45

Dinar.

16:30Anna Maria Babbi (Università degli Studi di Verona): “Aspetti della marginalità sessuale in alcuni romanzi medievali”. 17:00Àlex Llinares (Universidad de Málaga): “Al marge de la llei: bandolers a Igualada (1573)”.17:30Albert Toldrà (Universitat de València): “Hernando Cabrera, carceller de la Inquisició de València (1515-1541)”.

18:00

Descans

18:30Guillem Chismol (Univesitat de València): “Vida íntima i desig sexual: el cas dels claustres de Sant Julià i Santa Magdalena de València”.19:30Vicent J. Escartí (Universitat de València): “Sodomites i marginats al dietari de Jeroni Sòria”.

DIA 29 – DIVENDRES

09:00Anna Maria Compagna (Università degli Studi Federico II – Napoli): “Voci di dentro e identità velate: Silvia e le altre”.09:30Pilar Valor (CEU – Universitat Cardenal Herrera – València): “Dones i abstinència carnal. Les fembres pecadrius i la Setmana Santa en la València de la primera meitat del segle XVI”. 10:00
Anna I. Peirats (Universitat Catòlica de València) “Vida quotidiana i marginalitat femenina en la València del segle XV”. 10:30
Jacob Mompó (Universitat Catòlica de València): “El procés per sodomia a fra Miquel de Morales, trinitari del monestir de Sant Bernat d’Alzira”.

11:00

Descans.

11:30Paola Bellomi (Università degli Studi di Siena) “Brujas y judías: una lectura cultural de los procesos de la Inquisición veneciana”.12:00Emilio Callado (CEU – Universitat Cardenal Herrera – València): “Anatomia d’un assassinat. La mort del Provincial d’Aragó de l’ordre dels Predicadors, fra Doménec de Montemayor, el 1534”.12:30Valentina Ripa (Università degli Studi di Salerno) “Marginacions d’ahir i d’avui, responsabilitats i reptes per al present”.13:00Rafael Roca (Universitat de València): “Violència contra les dones al dietari de Porcar (segles XVI-XVII)”.13:30Joan Peytaví Deixona (Univesitat de Perpinyà): “Andreu Bertran, Pere Gatuelles i Joan Blanch, tres preveres-notaris de la Vall de Lord (1580-1605): Una Catalunya entre protestants, mal temps, capbreus, bandolers, cobles, etc. i un miracle”.

14:00

Cloenda.

Comité organitzador

Director: Vicent Josep Escartí (Universitat de València)

Secretari: Rafael Roca Ricart (Universitat de València)

Vocals: Chiara Concina (Università degli Studi di Verona)

Dominique de Courcelles (Centre National de la Recherche Scientifique, ENS, París)

Antoni Ferrando Francés (Universitat de València)

Eulàlia Miralles Jori (Universitat de València)

Vicent Martines Peres (Universitat d’Alacant)

Comité Científic

Annamaria Anniccchiarico (Università degli Studi Roma Tre)Maria Barceló (Universitat de les Illes Balears).Emili Casanova (Universitat de València)Antonio Castillo (Universidad de Alcalá de Henares)Antonio Cortijo (University of California – Santa Barbara)Gabriel Ensenyat (Universitat de les Illes Balears)Antoni Furió (Universitat de València)Giuseppe Grilli (Università degli Studi Roma Tre)Vicent Lledó-Guillem (Hosfra University – New York)Enric Mallorquí Ruscalleda (Indiana University-Purdue University, IndianapolisNúria Puigdevall (Università degli Studi Suor Orsola Benincassa – Nàpols) Albert Rossich (Universitat de Girona)Josep E. Rubio (Universitat de València)Verònica Zaragoza (UNED-Madrid)

Al llarg del segle XX, els treballs que s'han apropat als sectors marginats de la societat -per anomenar-los d'alguna manera- han anat in crescendo amb el pas dels anys, fins a arribar, entre d'altres, als contemporanis estudis de gènere aplicats al passat, que han donat -i donen- fruits de molt diversa índole, passant per la imprescindible història de les mentalitats. Ara bé:

alguna cosa caracteritza aquests estudis -des dels seus començaments-, és que tots ells necessiten de la documentació d’arxiu per poder consolidar les seues teories, les seues anàlisis, les seues conclusions. Un repàs a alguns d’ells -els més emblemàtics per a l’àmbit de la Corona d’Aragó i per a l’antic Regne de València, en particular-, ens ho confirmarà.

Així, el 1905-1906, l’erudit historiador Joaquim Miret i Sans va publicar els seus dos volums titulats Sempre han tingut bec els oques, que ell mateix sembla que es va autofinançar, ja que el tema era tan arriscat en la benpensant societat del moment, que el seu llibre, tot que acabaria sent considerat un estudi de referència amb el temps, a començament del XX va ser considerat escandalós. S’ocupava, allà, de qüestions que el sistema social del temps de Miret no podia acceptar. Desfilaven per les seues pàgines lladres, corruptes, sodomites, agressors sexuals, bisbes luxuriosos, etc. I això provocava l’escàndol, relegant el llibre a l’infern de moltes biblioteques, especialment en el període de la dictadura del general Franco. Però una prova de l’interès inequívoc d’aquell estudi pioner, és que dels documents d’arxiu que rescatava Miret en una data tan primerenca, diferents autors, dècades després, van realitzar monografies específiques que també s’inscriuen en la línia del que podríem denominar l’estudi de la mentalitat i els comportaments dels marges de la societat: l’elaboració de biografies marginals en la història. Així, Jaume Riera i Sans va publicar, el 1973, El cavaller i l’alcavota: un procés medieval a Barcelona; Joan Antoni Rabella i Ribas, el 1998, va traure a la llum Un matrimoni desavingut i un gat metzinat. Procés criminal barceloní del segle XIV; mentre que el 2003, Ramon Rosselló ha publicat el volum Procés contra Ponç Hug, comte d’Empúries, per pecat de sodomia. Tots tres, a partir de documentació exhumada per Miret i Sans. Finalment, indicarem que el treball pioner de Joaquim Miret ha estat adaptat a la llengua actual per Alba Dedeu i, amb introducció d’Enric Pujol, s’ha reeditat, recentment (2012).

Però en el segle que separa l’edició primera de Miret i Sans i la seua reedició, a més dels tres ja esmentats, és cert que s’han publicat també altres treballs en aquella mateixa línia, tot i que de característiques diferents. Així, referenciarem, sense ànim d’exhaustivitat, i, en general, de l’àmbit estrictament valencià que ara ens ocupa, alguns estudis que poden resultar significatius, ací, per dos motius: bé perquè s’han fixat en els espectres socials marginals de l’Edat Mitjana i l’Edat Moderna, bé per que alguns d’ells han pres com a base del treball l’edició de processos i / o documents i textos de característiques semblants als que ara nosaltres ens proposem rescatar, analitzar i preparar per a posteriors estudis, després d’un acurat treball d’edició i contextualització. Entre els més destacables, doncs, enumerem els següents, que sens dubte s’inspiraven en la llavors tan de moda història de les mentalitats, encapçalada per investigadors francesos de la talla de G. Duby i Ph. Ariès: Carrasco (1986) sobre els sodomites valencians; Simon (1986) i Simon & Pladevall (1991), sobre la guerra a Catalunya en el Sis-cents i sobre la noblesa i els sectors més populars del Cinc-cents; Rubio Vela (1988) sobre la vida quotidiana en una comunitat rural del segle XIV; Pons Fuster (1991), sobre les dones i els homes tocats de santedat i diferents manifestacions d’heretgies durant l’Edat Moderna; Garcia-Oliver i Boscà Codina (1991), en sengles articles sobre monestirs femenins i dones practicants d’una religiositat prohibida, tots dos al volum pioner dedicat a Santes, monjos i fetilleres: Espiritualitat femenina medieval, de la Revista d’Història Medieval de la Universitat de València; Hélene Troppé (1994), sobre els disminuïts psíquics a la València de l’Edat Moderna; Fresquet (1997), amb l’edició de processos criminals d’una comunitat rural del segle XVI-XVII, Escartí (1998), amb una selecció de memòries personals; Baixauli (2004), basant-se en la memòria personal per reconstruir una biografia femenina clarament marginal; Marzal Palacios (2006), sobre l’esclavitud a València; Narbona (2007), sobre els delinqüents; els treballs de Toldrà (2011a, 2011b, 2012, 2017, 2017b, 2018), sobre diferents aspectes relacionats amb la religiositat i el sexe i, especialment, sobre les dones; o el volum de Riera i Sans (2014), amb una col·lecció de documents sobre els sodomites catalans -i que que, en última instància, és l’únic treball que aporta de forma sistemàtica documentació, en extracte, en una línia semblant a la que nosaltres proposem ara en aquest projecte. També, i com a clara referència per al nostre treball, comptem amb el volum de López Rodríguez (2014) que, si bé se situa en la línia de les nostres propostes, s’ha de dir que, en el nostre cas, no es tractarà d’una simple transcripció dels textos, sinó que comptarem amb aparell de notes, introduccions al context, etc., que superarà la ja de per si valuosa aportació realitzada per l’autor citat -aquell, en referència a processos conservats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Finalment, citarem el treball El procés de la visita les Coves de Vinromà (1617), d’Escartí (2018), de recentíssima aparició, que conté la transcripció del procés que va afectar la pràctica totalitat una població de la zona de Castelló, i que presenta un alt interès per a l’estudi dels grups de poder i dels marginats del poder en la societat rural valenciana del moment. Al costat d’aquests treballs ara referenciats, no podem oblidar les contribucions que altres investigadors i investigadores, membres d’aquest equip, han realitzat, en direccions paral·leles, en ocupar-se d’editar documents d’arxiu -amb la qual cosa han demostrat la seua perícia en l’ecdòtica- i, especialment en editar i estudiar textos de caràcter memorialístic que contribueixen, així, a la construcció del que anomenem biografies marginals. Així, i sense ànim de ser ser exhaustius, indiquem alguns dels llibres i articles de Barceló, Casanova, Cantavella, Escartí, Ferrando, Martí, Mandingorra i Roca que referenciem a la bibliografia -més avall-, i, encara, als currículums de cadascun d’ells, també localitzables en aquest lloc web. Una ullada al treball realitzat pels membres de l’equip demostra la seua solvència en l’edició de textos documentals i en treballs d’edició i d’estudi de memòries personals i d’altres tipologies textuals, la qual cosa ens faculta, sens dubte, per dur a terme els treballs que ara ens proposem, atés que signifiquen una continuació en la línia que hem realitzat fins ara en molts dels nostres estudis, però fent una passa més: es tracta d’editar i d’estudiar no ja només memòries constituïdes per se com a tals (dietaris, diaris, llibres de compte i raó, epístoles, confessions, autobiografies, etc.), sinó de construir aquelles memòries també a través de les declaracions i els testimonis escrits de la part de la societat que quedava més marginada, en la cultura i el poder de la baixa edat mitjana i de l’inici de l’edat moderna: dones violentades, heretges, bandolers, delinqüents, prostitutes, sodomites, esclaus, gitanos, moriscos, etc. Tots aquests espectres socials, a més, en un període concret: els segles XV-XVI, en el benentés que la tasca es s’haurà de completar, temps a venir, amb els segles anteriors i posteriors al període escollit ara per raons d’operativitat.

Situats als marges de la literatura, de la historiografia i de la documentació administrativa, es troben tot un seguit d’escrits, al llarg dels segles XV-XVI que, encara que poden trobar-se perfectament etiquetats -processos judicials, memòries, informes, confessions, cartes o epístoles, etc.-, en alguns casos, per la informació que contenen, ultrapassen aquella classificació inicial i es converteixen en una font riquíssima per a la construcció de la història de les mentalitats i, més encara, per descobrir un seguit d’aspectes que sovint passen desapercebuts o, simplement, no fan acte de presència en un altre tipus d’escrits, ni documentals, ni literaris. En certa forma, són textos que trenquen els motlles i sobresurten del conjunt per la informació inusual que aporten, freqüentment sobre homes i dones anònims i anònimes per a la història però que, amb els seus comportaments o amb les circumstàncies que els van tocar viure, posseeixen, sense dubte, ara, un interès inequívoc per a la construcció de la història del nostre passat, com a fonaments per a la reconstrucció d’històries de vida i, en especial, dels sectors més desvalguts d’aquelles societats pretèrites. Els textos es converteixen, així, en documents biogràfics, en testimonis fefaents de les experiències vitals d’un seguit de personatges -dones i homes anònims, insistim- que, si no són recuperats amb l’exhumació d’aquells escrits, seguiran ocults durant molt més temps per al coneixement de la nostra societat. Normalment, a més, aquest tipus de documentació -per donar-li un nom genèric-, no és la que acostumem a trobar referenciada en els llibres d’història a l’ús, no és la que investiguen els estudiosos de la literatura o de la llengua: són textos molt sovint en tots els marges de la historiografia, doncs, i requereixen, encara, una gran atenció. Són textos que mostren comportaments i passions, pulsions humanes -sense temor a Déu ni al diable, de vegades, per seguir els esquemes d’aquells segles- de gents que, en molts casos, vivien “sense llei ni rei” -com solien ser anomenats per la literatura de l’època- o, en el pitjor dels casos, patien l’abús dels sectors dominants, per la seua condició de sexe, identitat, ètnia, creences religioses, etc.

Una primera aproximació a aquest tipus de documents ja ens permet descobrir ràpidament de quin tipus de dades anem a disposar: problemes relacionats amb la violència de gènere, la violència domèstica, l’abús dels homes sobre les dones -violacions, estupres, bigàmia-; qüestions relacionades amb l’homosexualitat masculina i femenina, o la transsexualitat -algun cas hem detectat, absolutament sorprenent-; el bestialisme; la presència d’heretgies -en relació als moriscos, als criptojudaïzants o a les noves tendències emergents, arran de les idees de Luter i els seus seguidors, així com la presència d’homes, i, sobretot, dones que narren les seues experiències místiques i són condemnades per això-; el món violent dels bordells, les quadrilles de bandolers o els atacs dels corsaris, i un llarg etcètera. Tot això farà acte de presència en els escrits que pretenem editar i estudiar.

Aquests objectius els portarem endavant a partir de determiandes fonts que, encara, es podran veure augmentades, si convé. En aquest sentit, convé remarcar que els treballs realitzats fins al dia d’avui -i encara d’altres que apareixen en l’apartat bibliogràfic d’aquest projecte-, si bé han usat en major o menor mesura la documentació que ens interessa a nosaltres, aquesta per ella mateixa no ha constituït el motiu d’estudi, sinó que s’han aprofitat part de les dades que es poden extraure, per encaixar-les en altres discursos més concrets. És per això que la nostra proposta, si bé tindrà en compte les aportacions realitzades pels que ens han precedit o les investigacions realitzades per nosaltres mateixos, suposa una línia d’aproximació a la documentació que podríem qualificar de directa, en aquesta primera fase de la investigació: recerca, localització, inventari i regest de documents amb l’ànim d’elaborar un catàleg que continga informació sobre els temes ja apuntats anteriorment i, en els casos de major relleu, transcripció i edició filològica dels documents, en la seua integritat o en les parts d’interés -per exemple, obviant, en els interrogatoris, les inevitables repeticions de parts on es contenen fórmules que, de vegades, els mateixos escrivans del moment sintetitzaven o donaven per sobreenteses. Les fonts que prendrem a consideració en aquest projecte és evident que per la naturalesa de l’objecte d’estudi han de ser diverses: des documentació processal i burocràtica conservada en els arxius que ara referenciarem, fins dietaris, memòries, llibres de confessió, sermons, vides de religioses i religiosos, etc., la qual cosa fa impossible indicar ací el conjunt de documents i obres del període que seran analitzades per obtenir la informació que ens cal per a aquest projecte, tot i que, més enllà de les biblioteques de consulta obligatòria (BNE, BC, BV, BUV, etc.), també haurem de tenir en compte els arxius de major relleu: AHN, ARV, ACA, AMV, ARCSCCV, i d’altres arxius locals que puguen contenir informació de relleu per al nostre propòsit.

ca