ACTIVIDADES/NOTICIAS

INVESTIGADORES

VICENT JOSEP ESCARTÍ (IP)

Llicenciado en Historia Medieval y doctor en Filología Catalana per la Universitat de València, es catedrático de Literatura Catalana Medieval y Moderna. Ha sido profesor visitante en la Università di Verona. Ha publicado numerosos estudios y ha cuidado ediciones de textos valencianos antiguos, literarios [...]

ANTONI FERRANDO

Catedrático emérito (2018) de Filología Catalana de la Universitat de València, a la cual está vinculado desde 1977. Ha sido director del IIFV y del Departamento de Filología Catalana. Es miembro del IIFV, del IEC y de la AVL, y correspondiente de RABLB. Ha sido presidente de la AILLC (2012-2017) y pertenece al IVITRA, de la [...]

ROSANNA CANTAVELLA

Licenciada en Filología Hispánica (1979) por la Universitat de València, es docente desde 1980, y ahora catedrática de Filología Catalana (Literatura medieval). Doctorada en Filología Catalana (1987), ha realitzado su labor investigadora en la universidad donde trabaja y en el Westfield College, de la Queen Mary, en el Warburg Institute (U. of London), y más [...]

JOAQUIM MARTÍ MESTRE

Doctor en Filologia Catalana (1992), és professor titular de la Universitat de València, adscrit al Departament de Filologia Catalana de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació. Membre de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. La seua activitat docent i investigadora se centra principalment en la història de la llengua i en l’edició de textos. Ha [...]

RAFAEL ROCA RICART

Profesor titular del Departamento de Filología Catalana, coordinador de mobilidad del Grado en Filologia Catalana y secretario de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València. Miembro de la Societat Verdaguer d’Estudis Literaris, de l'IIFV, del Grup d’Estudis de la Literatura del Vuit-cents, de l'AILLC, de l'ISIC-IVITRA y correspondiente [...]

EQUIP DE TREBALL

Isabel Amparo Baixauli Juan

Doctora en Geografía e Historia (Historia Moderna), por la Universitat de València desde 1997. Su trayectoria investigadora se inició a principios de la década de los 90, limitada a un período, el siglo XVII, y un espacio, la ciudad de Valencia y su área de influencia, con temas vinculados a las mujeres (dote, las relaciones familiares, los intereses en cada matrimonio y la capacidad dotadora de cada segmento de la sociedad, además de las solidaridades asociadas), las diferencias de género de la asistencia social (cofradías, obras pías) y su representación ceremonial, la cultura material, la tecnología del mundo productivo (composición de las dotes e inventarios de restitución de dotes), el trabajo de las mujeres, especialmente el doméstico, el mundo artesanal con la edición de los capítulos de gremios. Otras líneas de investigación han sido el estudio de la universidad jesuita de Gandía, con Francesc Fuster Pellicer, además de la elaboración y análisis de un calendario festivo del siglo XVII, representación de los cambios religiosos y del universo barroco. Ejerce de docente en Secundaria y Bachillerato en un instituto público.

Carme Barceló Torres

Catedràtica d’estudis àrabs i islàmics, ha estat professora en les universitats de València i Còrdova. Ha format part de diferents projectes d’investigació, sempre amb el món àrab andalusí com a centre d’interés. Ha publicat més d’una quinzena de llibres, un centenar d’articles i una cinquantena de capítols de llibres. Destaquen: Cancionero morisco. Poesía árabe de los siglos XV y XVI, introducción, edición, traducción e índices (2016) -en col·laboració amb Ana Labarta-; València àrab en prosa i vers (2011) -en col·laboració amb Ana Labarta i Josefina Veglison-; i el volum Àrab i català. Contactes i contrastos (2011). Ha participat en nombrosos congressos internacionals, cursos i seminaris de recerca. Premi extraordinari de Doctorat, per la seua tesi a la Facultad de Filosofía y Letras (Filologia Semítica) de la Complutense (1983), va rebre també el Premi “Vicent Boix” de l’Ajuntament de Xàtiva (1982). Ha estat distingida com a “Valenciana de l’any 2017”, per la Fundació Huguet i l’Ajuntament de Castelló pels seus estudis del lèxic, l’onomàstica i la toponímia andalusís.

Antonio Constan-Nava

Llicenciat en Filologia Àrab i doctor en Estudis Àrabs i Islàmics per la Universitat
d’Alacant. Professor Ajudant Doctor en la Universitat de València. Ha estat professor en
les universitats de Gabes i La Manouba (Tunísia), en la Universitat d’Alacant i en la
Universitat de Sevilla. Ha centrat la seua tasca investigadora sobre les minories islàmiques
en la península Ibèrica i la riḥla del viatger llevantí Ibn al-Ṣabbāḥ (segles
XIV-XV). Autor de publicacions científiques -articles, capítols de llibres i
monografies-, destaquen Los vasallos moriscos del marquesado de Llombai en época de don Juan de
Borja y san Francisco de Borja: entre 1533 y 1539, i Proyección Islámica e identidad
multilingüe. La aljama morisca de Llombai (Valencia, s. XVI).

Ramón Doménech Villa

Licenciado en Filología Hispánica. Catedrático de Educación Secundaria. Doctor en Transferencias Interculturales e Históricas en la Europa Medieval Mediterránea por la Universidad de Alicante. Sus líneas de investigación en el ámbito de la literatura se dirigen al estudio crítico de la producción de escritores catalanes durante los siglos XVI y XVII. Entre ellos destacan sus trabajos sobre Pere Jacint Morlà o Ginés Campillo de Bayle. Especialista en el ámbito de la implantación de las TIC en la investigación y la educación, ha publicado numerosos artículos sobre estos tema. También ha sido ponente y coordinador de diferentes actividades de formación y difusión en esta línea competencial y sus diferentes ámbitos de aplicación.
Les seues línies d’investigació en l’àmbit de la literatura es dirigeixen a l’estudi crític de la producció d’escriptors catalans durant els segles XVI i XVII. Entre altres, destaquen els seus treballs sobre Pere Jacint Morlà o Ginés Campillo de Bayle. És especialista en l’àmbit de la implantació de les TIC en la investigació i l’educació, ha publicat nombrosos articles sobre aquest tema. També ha sigut ponent i coordinador de diferents activitats de formació i difusió en aquesta línia competencial i els seus diferents àmbits d’aplicació.

Carles Fenollosa Laguarda

Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de València i Doctor en Llengües, Literatures, Cultures i les seues aplicacions, pel Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València, amb la tesi L’autobiografia de Bernat Guillem Català de Valeriola. Estudi crític i edició (2019). Treballa com a professor de Secundària i ha publicat articles sobre dietarística i història de la llengua al segle XVI, en diferents revistes internacionals. Ha participat en congressos i seminaris d’estudis i recentment ha publicat l’edició antològica de la poesia de Víctor Iranzo.  És autor, a més, de la novel·la Narcís o l’onanisme (Premi Lletraferit de Novel·la 2018).

Juan Vicente Fuertes Zapata

És llicenciat en filologia catalana per la Universitat de València (2008-2013) i Màster Universitari de Professor d’educació Secundària per la Universitat de València (2014). Actualment treballa com a professor d’educació secundària i batxillerat. La seua línia de recerca està orientada als estudis del teatre en valencià de Vicent Boix (milacres), sobre els quals té en curs la tesi doctoral. Ha participat en diferents congressos nacionals i internacionals relacionats amb la llengua i la literatura catalana i ha publicat diferents articles i ressenyes en diferents revistes prestigioses.

María de los Ángeles Herrero

Doctora por la Universidad de Alicante (PD «Lengua y Literatura Catalanas») y Licenciada con grado en Filología Catalana. Además, posee el Diploma de Experta Profesional en Humanidades Digitales (UNED). En 2016 defendió su tesis doctoral Escriptores valencianes de l’edat moderna: catalogació, contextualització i difusió, por la que obtuvo el Premio Extraordinario de Doctorado (convocatoria 2018-19). Una parte de dicha tesis se ha publicado como L’univers literari de les escriptores valencianes dels segles XVI-XVIII (Institució Alfons el Magnànim-CVEI, 2018).). És membre del grup d’investigació “Explanat: recerques de llengua i literatura catalanes” (Dra. Marinela García Sempere, UA). Cuenta con publicaciones sobre las escritoras valencianas de la Edad Moderna, la obra literaria del profesor Vicent J. Escartí o el léxico del Alto Vinalopó, entre otros temas. Trabaja como profesora en territorio valenciano.

Arantxa Llàcer Martorell

(Valencia, 1992) Profesora de la Universitat Oberta de Catalunya y doctoranda en Estudios filológicos en la Universidad de Valencia. Graduada en Filología Catalana por la Universitat de València (2014), màster en Assessorament Lingüístic i cultura literària (UV, 2016) i màster en Professorat de Secundària (UV, 2020). Su línea de investigación principal es el estudio de textos memorialísticos de la edad moderna, y tiene en curso su tesis doctoral, centrada en la edición y estudio del Dietari de Jaume Ramon Vila, dirigida por la profesora Eulàlia Miralles Jori (UV). El 2017 obtuvo la Bolsa de estudio Ramon d’Alós-Moner, por el proyecto «Jaume Ramon Vila: l’intel·lectual barceloní del segle XVII. Estudi biogràfic» (Institut d’Estudis Catalans). A su vez también ha hecho estudios sobre textos efímeros y publicística de guerra, participando en congresos internacionales exponiendo sus investigaciones sobre memorias, historia y política de la época moderna. Es secretaria de la Associació de Joves Investigadors en Llengua i Literatura Catalanes y ha formado parte de al organización de su primer congreso internacional, entre otros.
La seua línia de recerca principal és l’estudi de textos memorialístics de l’edat moderna, i té en curs la seua tesi doctoral, centrada en l’edició i estudi del Dietari de Jaume Ramon Vila, dirigida per la professora Eulàlia Miralles Jori (UV). El 2017 va rebre la Borsa d’estudi Ramon d’Alós-Moner, pel projecte «Jaume Ramon Vila: l’intel·lectual barceloní del segle XVII. Estudi biogràfic» (Institut d’Estudis Catalans).

Alejandro Llinares Planells

Alejandro Llinares Planells és Graduat en història per la Universitat de València (2012-2016) i Màster Universitari en Història i Identitats en el Mediterrani Occidental (Segles XV-XIX), (2016-2017). Ha treballat com a auxiliar d’arxiu a l’Arxiu Municipal d’Altea. Actualment compta amb un contracte predoctoral per a la formació de doctors del Ministeri de ciència, innovació i universitats, i és personal docent investigador en formació en la Universitat de Màlaga, on realitza la seua tesi doctoral sobre el bandolerisme en la literatura popular impresa, sota la direcció del Doctor Antonio Calvo. Ha participat en diversos congressos i seminaris científics de caràcter internacional. Algunes de les seues publicacions són “El final del bandoler: aproximació a la literatura de patíbul de la Corona d’Aragó”, SCRIPTA, 10 (2017); “Plecs poètics de bandolers a la Catalunya del barroc. Un exemple de literatura propagandística”, Manuscrits, 37 (2018); “Mateu Vicent Benet: la importància d’un bandoler valencià en la literatura popular impresa (segles XVII-XVIII)”, Revista Valenciana de Filologia, 2 (2018); i “Bandolers i bandolerismes en els plecs poètics catalans del segle XVI. Un exemple de protoperiodisme”, eHumanista/IVITRA, 14 (2018). És coordinador, a més dels volums: “Culture, society and power in the Iberian Peninsula. (XV-XVIII centuries)”, eHumanista/IVITRA, 14 (2018); i “Religiosity and conflictivities in the Crown of Aragon (15th-18th centuries), Mirabilia/MedTrans 10 (2019/2). Forma part del Projecte d’investigació El humor y su sentido: discursos e imágenes de lo risible desde la Ilustración hasta hoy.

Jacob Mompó Navarro

Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de València (2008-2013). Màster en Patrimoni Cultural: Anàlisi, identificació i Gestió, especialitat en Patrimoni Bibliogràfic i Documental, per la Universitat de València (2014). Doctor en Llengües, Literatures, Cultures i les seues aplicacions pel Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València, amb la tesi Crònica universal de 1427. Estudi i edició (2019). Ha treballat com a professor de català al Centro de idiomas de la Fundación General de la Universidad de Valladolid. També amb contracte de doctor investigador, a l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, al si del projecte d’investigació «Violència de gènere i identitats: edició i estudi de documentació valenciana per a la construcció de biografies marginals (SS.XV-XVI)». CPI-19-381. Actualment és professor del Departament de Valencià de l’Institut de Llengües de la Universitat Catòlica de València i IP del grup de treball Edició crítica i estudis literaris de textos valencians medievals, adscrit a l’IVEMIR, i membre del consell de l’IVEMIR (Institut Isabel de Villena d’Estudis Medievals i Renaixentistes) de la UCV, sota la direcció d’Anna Peirats. Autor de diversos treballs centrats en les biografies de personatges anònims i marginals, ha publicat en diferents revistes de prestigi.

Raül Sanchis Francés

Raül Sanchis Francés es doctor en Estudios Humanísticos por la Universitat Rovira i Virgili (La dansa metafòrica en la festa valenciana, 2019). Principalmente, ha impartido docencia en educación secundaria y en la Universitat Politècnica de Catalunya. Desde el 2014, es investigador colaborador de los grupos internacionales ICONODANSA y LAiREM (URV). Ha realizado diversas investigaciones sobre las trazas coreoteatrales festivas de la larga Edad Media en relación con las pervivencias actuales. Desde una perspectiva interdisciplinaria, combina el estudio de los documentos textuales, coreográficos y musicales con la iconografía y los materiales etnográficos. Es autor de diversos libros y artículos en revistas especializadas y divulgativas. Ha participado en numerosos seminarios y congresos internacionales. Ha dirigido y coordinado encuentros, congresos, espectáculos y exposiciones sobre danza, música y teatralidad festivas. Ha recibido un accésit al V Premio Rafael Tudó (2018) y el 35º Premio Valeri Serra i Boldú (2020). Actualmente, sus estudios giran alrededor de la alteridad festiva, la presencia de personajes marginales en la danza y el teatro popular, la historiografía medieval y moderna y la historia de las mentalidades.La dansa metafòrica en la festa valenciana, 2019). Principalment, ha impartit docència en educació secundària i a la Universitat Politècnica de Catalunya. Des del 2014, és investigador col·laborador dels grups internacionals de recerca ICONODANSA i LAiREM (URV). Ha realitzat diverses investigacions sobre les traces coreoteatrals festives de la llarga edat mitjana en relació amb les pervivències actuals. Des d’una perspectiva interdisciplinària, combina l’estudi dels documents textuals, coreogràfics i musicals amb la iconografia i els materials etnogràfics. És autor de diversos llibres i articles en revistes especialitzades i divulgatives. Ha participat en nombrosos seminaris i congressos internacionals. Ha dirigit i coordinat trobades, congressos, espectacles i exposicions sobre dansa, música i teatralitat festives. Ha rebut un accèssit al V Premi Rafael Tudó (2018) i el 35é Premi Valeri Serra i Boldú (2020). Actualment, els seus estudis giren al voltant de l’alteritat festiva, la presència de personatges marginals en la dansa i el teatre de caire popular, la historiografia medieval i moderna i la història de les mentalitats.

Albert Toldrà i Vilardell

Albert Toldrà i Vilardell es va doctorar en Història en la Universitat de València amb la tesi Mestre Vicent ho diu per espantar. El més enllà medieval (2010). Les seues investigacions s’han centrat en la religiositat, la sexualitat i la Inquisició dels temps medievals i moderns; ha publicat entre altres les monografies Aprés la mort. Un viatge amb sant Vicent al més enllà medieval, premi Octubre d’assaig (2000), Asmodeu. Dona, dimoni i sexe a l’Edat Mitjana (2011), La carn. Cos i sexualitat a l’Edat Mitjana (2012), Per la reixeta. Sol·licitació sexual en confessió davant el tribunal de la Inquisició de València (1651-1819) (2017), El plaer de la carn. Sexe i temperament en la cultura medieval, premi València de la Institució Alfons el Magnànim (2017), i Il·luses, santes, falsàries. Relats d’espiritualitat femenina heterodoxa perseguida per la Inquisició de València, premi Ciutat de València (2018).

Alaitz Zalbidea Berenguer

Doctor en Llengües, Cultures, Literatures i les seues aplicacions, graduat en Filologia Catalana per la Universitat de València i Màster Universitari de Professor d’educació Secundària, FP i idiomes per la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment exerceix de professor a la Universitat d’Alacant i a la Universitat Cardenal Herrera-CEU, on també coordina la Comissió Avaluadora Interuniversitària de la CIEACOVA. Anteriorment, ha treballat en l’Escola d’Adults de la Pobla de Vallbona i en altres centres de formació reglada. Ha publicat diversos articles d’investigació a revistes d’impacte com Caplletra, Mirabilia, eHumanista, Scripta, Revista Internacional d’Humanitats o Revista Valenciana de Filologia, i ha participat en nombrosos seminaris i congressos nacionals i internacionals arreu d’Europa. Destaca el seu llibre Nicolau Primitiu Gómez Serrano: memòria privada i consciència valencianista, treball gràcies al qual fou guardonat amb el Premi Joan Coromines d’Investigació de la Societat Coral El Micalet. També ha publicat diversos materials docents, entre els quals destaca el llibre de text Nivell C2-Carles Salvador, del qual és coautor.

Rubén Galera Hernàndez

És llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de València i ha cursat els màsters d’Assessorament Lingüístic i Cultura Literària (Aplicacions al Context Valencià) (UV) i de Professor d’Educació Secundària (UV). Les seues línies d’investigació s’han centrat en la recuperació briogràfica i literària del Francesc-Gilabert de Centelles, I comte d’Oliva, del qual ha publicat nombrosos articles en revistes locals, valencianes i internacionals. Actualment té en curs la publicació d’un llibre de temàtica local, sobre el seu poble d’origen, que s’anomena: L’Alqueria de la Comtessa en la premsa històrica (1876-1923); i ha iniciat el periple doctoral (UV) amb l’estudi de la crònica del pare Francesc Castillo sobre la fundació del monestir de Sant Jeroni de Cotalba. Professionalment, ha treballat a l’Institut de Llengües de la UCV i ha fet pràctiques becades en la Unitat de Recursos Lingüístics de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Ara es dedica a impartir cursos lingüístics i exerceix de professor d’educació secundària i batxillerat.

es_ES