ACTIVITATS / NOTÍCIES

“El treball femení a la València del segle XVII”, d’Isabel Baixauli, és un llibre que analitza l’activitat domèstica femenina a la València del segle XVII des de diferents premisses: l’edat de les dones com element classificador, els moviments migratoris femenins, l’origen social, el mercat sociològic del treball domèstic femení, els vincles de sociabilitat, les pautes de consum i les malalties que patien. Darrere d’aquestes premisses, hi ha unes xiquetes que deixaven la casa paternal per a entrar a treballar en altres a edats molt primerenques, però també abandonaven el seu entorn, el seu poble… L’edat condicionava la posició jeràrquica al si del servei domèstic, en especial, el femení, així com l’ascens laboral. La ciutat de València, com a cap i casal i una de les urbs europees més populoses, tenia una gran atracció laboral als sis-cents, especialment entre les fèmines, per oferir-les oportunitats que no tenien als pobles. Els orígens sociològics de moltes domèstiques eren dels més populosos. El mercat demandant de treball domèstic femení s’obria a tot el ventall social de la ciutat, però amb major mesura l’oligarquia urbana. Durant el temps i en l’espai urbà on treballaven, les serventes acabarien teixint múltiples vincles de solidaritats (amb els amos, la resta de servents, el veïnat, els del poble…) per a quan venien maldades. Lligams vitals per a la seua supervivència i la de les famílies com veurem. També es posaven malaltes, algunes de les malalties eren infeccioses i altres laborals. Durant el temps que feien de domèstiques tenien cobertes les necessitats bàsiques, però això finalitzava quan s’acabava l’estança en la casa i aleshores era l’hora de cobrar el sou. Els diners tenien un destí definit (matrimoni, roba, ajudar els progenitors, pagar medicines, enterrament…), permetent conèixer quines eren les pautes i patrons de consum de les serventes.

ca
ca es_ES