Textos oblidats i veus silenciades

PROJECTE

Al llarg de segle XX, el nombre d’investigadors que s’ha apropat als sectors marginats de la societat -per anomenar-los d’alguna manera- ha anat in crescendo amb el pas dels anys, fins a arribar, entre d’altres, als contemporanis estudis de gènere aplicats al passat que han donat -i segueixen donant- fruits de molt diversa índole. A més, hem de tenir en compte la imprescindible història de les mentalitats. No obstant això, si alguna cosa caracteritza aquests estudis -des del inici- és que tots ells necessiten de la documentació d’arxiu per a poder consolidar les seues teories, les seues anàlisis, les seues conclusions. Un repàs a alguns d’ells -els més emblemàtics per a l’àmbit de la Corona d’Aragó i per a l’antic Regne de València en particular-, ens ho confirmarà.

Com a punt de referència inicial, partirem d’un treball de 1905-1906, en què l’erudit historiador català Joaquim Miret i Sans va publicar les seues investigacions en dos volums titulats Sempre han tingut bec les oques, i que ell mateix sembla que es va autofinançar, ja que el tema era tan arriscat en la benpensant societat de moment, que el seu llibre, tot que va passar a ser considerat un estudi de referència amb el temps, en el seu moment se’l va veure com un llibre escandalós. S’ocupava, allà, de sectors de la societat que el propi sistema social de el temps de Miret no podia acceptar alegrement: personatges les biografies dels quals eren evitades. I així, desfilaven per les seues pàgines lladres, corruptes, sodomites, agressors sexuals, bisbes luxuriosos, etc. Cosa que provocava l’escàndol, i que comportà que el llibre fos relegat a l’infern de moltes biblioteques. Però una prova de l’interès inequívoc d’aquell estudi pioner, és que dels documents d’arxiu que rescatava l’autor en data tan primerenca, posteriorment diferents estudiosos, dècades després, els van utilitzar per realitzar monografies específiques que també s’inscriuen en la línia del que podríem denominar l’estudi de la mentalitat i els comportaments dels individus que transiten pels marges de la societat: l’elaboració de biografies marginades de la història. Així, Jaume Riera i Sans va publicar, el 1973, El cavaller i l’alcavota: un procés medieval a Barcelona; Joan Antoni Rabella i Ribas, el 1998, va treure a la llum Un matrimoni desavingut i un gat metzinat. Procés criminal barceloní de l’segle XIV; mentre que el 2003, Ramon Rosselló ha publicat el volum Procés contra Ponç Hug, comte d’Empúries, per pecat de sodomia. Tots tres, certament, a partir de la documentació exhumada per Miret i Sans. Finalment, indicarem que el treball pioner de Joaquim Miret, ha estat adaptat a la llengua actual per Alba Dedeu i amb introducció d’Enric Pujol s’ha reeditat, fa pocs anys (2012), com a símptoma de la modernitat i la vigència d’aquells estudis fins i tot en el nostre temps.               No obstant això, durant el segle que separa l’edició primera de Miret i Sans i la seua reedició, a més dels tres ja esmentats, és cert que s’han publicat també altres estudis en aquella mateixa línia, tot i que de característiques diferents. Així, referenciarem, sense ànim d’exhaustivitat, i, en general de l’àmbit estrictament valencià que ara ens ocupa, alguns estudis que poden resultar significatius per al nostre projecte, per dos motius: bé perquè s’han fixat en els espectres socials marginals de l’edat mitjana i l’edat moderna; bé perquè alguns d’ells han pres com a base de la feina l’edició de processos i/o documents de característiques semblants als que ara nosaltres ens proposem rescatar, analitzar i preparar per al seu estudi, després d’una acurada edició. Entre els més destacables, doncs, enumerem els següents, que sens dubte s’inspiraven en la llavors tan de moda història de les mentalitats, encapçalada per investigadors francesos de la talla de G. Duby i Ph. Ariès: Carrasco (1986) sobre els sodomites valencians; Simon (1986) i Simon & Pladevall (1991), sobre la guerra a Catalunya en el Sis-cents i sobre la noblesa i els sectors més populars del Cinc-cents; Rubio Vela (1988) sobre la vida quotidiana en una comunitat rural de segle XIV; Pons Fuster (1991), sobre les dones i els homes tocats de santedat i diferents manifestacions d’heretgies durant l’Edat Moderna; Garcia-Oliver i Boscà Codina (1991), en sengles articles sobre monestirs femenins i dones practicants d’una religiositat prohibida, tots dos al volum pioner dedicat a Santes, monjos i fetilleres: Espiritualitat femenina medieval, de la Revista d’Història Medieval de la Universitat de València; Hélene Troppé (1994), sobre els disminuïts psíquics a la València de l’Edat Moderna; Fresquet (1997), amb l’edició de processos criminals d’una comunitat rural de segle XVI-XVII, Escartí (1998), amb una selecció de memòries personals; Baixauli (2004), basant-se en la memòria personal per reconstruir una biografia femenina clarament marginal; Marzal Palacios (2006), sobre l’esclavitud a València; Narbona (2007), sobre els delinqüents; els treballs de Toldrà (2011a, 2011b, 2012, 2017, 2017b, 2018), sobre diferents aspectes relacionats amb la religiositat i el sexe i, especialment, sobre les dones; o el volum de Riera i Sans (2014), amb una col·lecció de documents sobre els sodomites catalans que, en última instància, és l’únic treball que aporta de forma sistemàtica documentació, en extracte, en una línia semblant a la que nosaltres ens proposem estudiar ara en aquest projecte.               Al costat d’aquests treballs ara referenciats, no podem oblidar les contribucions que els membres d’aquest equip han realitzat, en direccions paral·leles, en ocupar-se d’editar documents d’arxiu -amb la qual cosa han demostrat la seua perícia en la ecdótica- i, també en editar i estudiar textos de caràcter memorialístic que contribueixen, així, a la construcció del que anomenem biografies marginals i, també, en alguns casos, amb un clar caràcter autobiogràfic. D’aquesta manera, i sense ànim de ser ser exhaustius, citarem especialment alguns dels llibres i articles d’Escartí, Martí, Ferrando, Cantavella i Roca que referenciem a la bibliografia, al costat dels treballs també localitzables al mateix lloc, obra dels integrants de el Pla de treball, tant en edició de textos com en construcció de memòries personals a partir de documentació: Toldrà, Mompó, Llinares, Ferrer, Soler, Fenollosa, Doménech i Baixauli, a més de la catedràtica Barceló, especialista en documents en àrab o moriscos.

Situats en els marges de la literatura, la historiografia i la documentació administrativa, es troben tot un seguit d’escrits, al llarg dels segles XV-XVIII que, encara que poden trobar-se perfectament etiquetats -processos judicials, memòries, informes, confessions, cartes o epístoles, etc.-, en alguns casos, per la informació que contenen, ultrapassen aquella classificació inicial i es converteixen en una font riquíssima per a la construcció de la història de les mentalitats i, més encara, per descobrir un seguit d’aspectes que sovint passen desapercebuts o, simplement, no fan acte de presència en un altre tipus d’escrits, ni documentals, ni literaris. En certa forma, són textos que trenquen els motlles i sobresurten del conjunt per la informació inusual que aporten, freqüentment sobre homes i dones anònims i anònimes per a la història però que, amb els seus comportaments o amb les circumstàncies que els van tocar viure, posseeixen, sense dubte, ara, un interés inequívoc per a la construcció de la història del nostre passat, com a fonaments per a reconstrucció d’històries de vida. Els textos es converteixen, així, en documents biogràfics, en testimonis fefaents de les experiències vitals d’un seguit de personatges -dones i homes anònims, insistim- que, si no són recuperats amb la seua exhumació -amb l’edició d’aquells escrits- seguiran ocults durant molt més temps per al coneixement de les nostres societats.

Normalment, a més, aquest tipus de documentació -per donar-li un nom genèric- no és la que acostumem a trobar referenciada en els llibres d’història a l’ús, no és la que investiguen els estudiosos de la literatura o de la llengua: són textos molt sovint en tots els marges de la historiografia, doncs, i requereixen, encara, una gran atenció. Són textos que mostren comportaments i passions, pulsions humanes -sense temor a Déu ni a el diable, de vegades, per seguir els esquemes d’aquells segles- de gents que, en molts casos, vivien “sense llei ni rei” -com solien ser anomenats per la literatura de l’època- o, en el pitjor dels casos, patien l’abús dels sectors dominants, per la seua condició de sexe, identitat, ètnia, creences religioses, etc. En els marges de la història, en els marges de la societat i, encara ara, en els marges de la historiografia, dones sotmeses, sodomites, transsexuals, prostitutes, esclaus, bígams, moriscos, gitanos o heretges i bruixes, a més de delinqüents, bandolers i corsaris configuren, entre d’altres, el gruix de la població d’homes i dones que, com a víctimes o com a causants d’agressions, ens han deixat testimonis escrits -sovint en primera persona, amb les seues declaracions davant la justícia- que poden aportar molta llum sobre aquell espectre de la societat que vivia o es va veure obligat a viure -i, fins i tot, a morir- en condicions anòmales, durant l’edat mitjana i l’edat moderna.

Si fem un cop d’ull a aquest tipus de documentació, descobrirem ràpidament de quin tipus de dades anem a disposar: problemes relacionats amb la violència de gènere -l’abús dels homes sobre les dones: violacions, estupres, bigàmia-; qüestions relacionades amb l’homosexualitat -masculina i femenina- o la transsexualitat -algun cas hem detectat, absolutament sorprenentment-; el bestialisme; la presència d’heretgies -en relació als moriscos, als criptojudaizants o a les noves tendències emergents, arran de les idees de Luter i els seus seguidors, així com la presència d’homes, i, sobretot, dones que narren les seues experiències místiques i són condemnades per això-; el món violent dels bordells, les quadrilles de bandolers o els atacs dels corsaris, i un llarg etcètera. Tot això fa acte de presència en els escrits que estudiem.

La metodologia de treball consistirà en la localització, regest i posterior estudi i edició dels documents -i cal entendre-ho en sentit ampli, ja que contemplem també la possibilitat d’editar fragments de textos inclosos en obres editades en el període, per exemple- que es consideren d’ interés per al propòsit de el projecte. Si bé la primera part de la feina -localització, inventari i regest dels documents, fonamental per conéixer quin abast té el seu contingut-, portarà molt de temps i donarà pocs fruits visibles, més enllà d’algun article sobre algun cas concret o algun treball d’inventari, el treball que resultarà més contundent i tangible i de major impacte serà l’elaboració d’una o diverses col·leccions d’articles que inclouran l’edició filològica de part d’aquests documents, a més dels corresponents estudis.

Les fonts que prendrem a consideració en aquest projecte és evident que per la naturalesa de l’objecte d’estudi han de ser diverses: des documentació processal i burocràtica conservada en els arxius que ara referenciarem, fins dietaris, memòries, llibres de confessió, sermons, vides de religioses i religiosos, etc., la qual cosa fa impossible indicar aquí el conjunt de documents i obres del període que seran analitzades per obtenir la informació que ens cal per a aquest projecte, tot i que, més enllà de les biblioteques de consulta obligatòria (BNE, BC, BV, BUV, etc.), pel que afecta a arxius, tenim en compte els següents dipòsits documentals:

1) Arxiu del Regne de València.

2) Arxiu Municial de València.

3) Arxiu Històric Nacional (Madrid)

4) Arxiu del Reial Col·legi Seminari de Corpus Christi de València

5) Archivio Segreto Vaticano

6) Arxiu de la Universitat de València

7) Diferents arxius locals (Alacant, Albalat de la Ribera, Alcoi, Algemesí, Alzira, Castelló, Ontinyent …)

8) Altres arxius: Arxiu de la Corona d’Aragó, Arxiu de la Catedral de València, etc.

Baixauli, I. (1996): “El Cerimonial de l’assistència social femenina a la València del segle XVII. El Ritual al si d’una societat barroca”, Saitabi, Extra, 1, pp. 183-199.

Baixauli, I. (1999): “Dona i família a la València del segle XVII”. Estudis 25, pp. 305-321

Baixauli, I. (2003): Casar-se a l’Antic Règim. Dona i família a la València del segle XVII. València.

Baixauli, I. (2004): “El treball domèstic femení a la València dels sis-cents: de Polònia Seu a la casa de mossèn Aierdi”, Estudis: Revista d’Història Moderna, 30, pp. 133-156.

Baixauli, I. (en prensa): El treball domèstic femení a la València del segle XVII. Mosses, dones de soldada, ames…

Baldellou Monclús, D. (2015): “El ascenso a la masculinidad: mujeres transgresoras en la literatura popular del XVIII”, Cuadernos de la ilustración y romanticismo, 21, pp. 205-235.

Barceló, C. & Labarta, A. (2009): Archivos moriscos. Textos árabes de la minoría islámica valenciana (1401-1608) Valencia.

Barceló, C. (1989): Un tratado catalán medieval de derecho islámico: el Llibre de la Çuna e Xara dels moros, Córdoba.

Barceló, C. & Labarta, A. (2016): Cancionero morisco. Poesía árabe de los siglos XV y XVI, introducción, edición, traducción e índices, Valencia.

Bastien, P. (2006): L’exécution publique à Paris au XVIII e siécle. Una histoire des rituels  judiciaries, Paris.

Baydal, V. & Escartí, V. J. (2012): “El record personal i familiar. La memòria (1606-1627)   de Pere Escrivà Sabata”, Afers, 71/72, pp. 363-380.

Blecua, M. (1988): Manual de crítica textual. Madrid.

Bolufer Peruga, M. & Gomis Coloma, J (2011): “Delitos privados y literatura popular en los orígenes de la opinión pública. A propósito del crimen de Castillo”, Estudis: Revista  de historia moderna, 37, pp. 217-233

Boscá Codina, J. V. (1991): “Sortílegas, adivinas y conjuradoras: indicios de una religiosidad prohibida”, Revista d’Història Medieval, 2, 133-158.

Candau Chacón, M. L. (2016): “Mujeres ante la justicia: bígamas en la Sevilla Moderna”,  Historia et ius rivista di storia giuridica dell’età medievale e moderna  www.historiaetius.eu-9/2016.

Cantavella, R. (2014). “Producción y difusión digitales de las humanidades no vanguardistas en el siglo XX: el ejemplo de la filología catalana medieval”, en Visibilidad y divulgación de la investigación desde las humanidades digitales: experiencias y proyectos. Pamplona, pp. 161 – 169.

Carrasco, R. (1986): Inquisición y represión sexual en Valencia: Historia de los sodomitas (1565-  1785), Barcelona.

Cruselles, J. M. (2013): En el primer siglo de la Inquisición española, València.

Dekker, R. & Van de Pol, L. (2006): La doncella quiso ser marinero: travestismo femenino en Europa (siglos XVII-XVIII), Madrid.

Doménech, R. (2014): “Literatura y sociedad. Algunos ejemplos de la presencia de Jaime I en la Región de Murcia, a través de diversos contextos escritos. Siglos XIX y XX”, Scripta. 4, pp. 125-146.

Doménech, R. (2016): “El mejor pastor descalzo, san Pascual Baylón o la incursión teatral de Ginés Campillo de Bayle. Scripta 8, pp. 116-141.

Escartí, V. J. (1990): “Unes consideracions sobre la memorialístca valencian del segle XVII”,  Caplletra, 9, pp. 119-127.

Escartí, V. J. (1994): “Les memories d’un riberenc (1839-1861)”. Estudi i edició, Al-gezira, 8, pp. 533-569.

Escartí, V. J. (1998a) Memòria privada. Literatura memorialística valenciana València.

Escartí, V. J. (1998b): “Joaquim Aierdi i les Notícies de València i son regne (1661-1679)”, Caplletra, pp. 75-88.

Escarti, V. J. (2009): Jaume Bleda i l’expulsió dels moriscos valencianas. València.

Escarti, V. J. (2011): “Notícia sobre la literatura memorialística al País Valencià, del segle XIV al XIX”, Manuscrits, 29, pp. 181-205.

Escartí, V. J. (2012): ” Aportació a la imatge de la dona en la literatura valenciana del segle XVI”, en Dones i literatura entre l’Edat Mitjana i el Renaixement, vol. I, València, pp. 429-459.

Escartí, V. J. (2016): De la historiografia a la documentació, passant per a llegenda: el cas del maulet Josep Marco, el Penjadet, Revista Internacional d’Humanitats, 36, pp. 23-36.

Escartí, V. J. (2016): “Memòries valencianes de la Guerra de Successió”, eHumansita/IVITRA, 11, pp. 474-491.

Escartí, V. J. (2018) El procés de les Coves de Vinromà (1617), Vinaròs.

Escartí V. J. & Ribera, J. (2019) El llibre de memòries de la ciutat de València (1308-1644). València: Ajuntament de València.

Ettinghausen, H. (1993): “Sexo y violencia: noticias sensacionalistas en la prensa española del siglo XVII”, Edad de Oro, XVII, pp. 95-107.

Fenollosa, C. (2014), “A propòsit del Dietari de Català de Valeriola” Revista Internacional d’Humanitats, 32, pp. 25-32.

Fenollosa, C. (2017), “Un context historicoliterari per a l’Autobiografia de Català de Valeriola”, Revista Internacional d’Humanitats, 43, pp. 3-14

Fenollosa, C. (2018) “La memòria de Català de Valleriola (1568-1608) en la bibliografia del segle XVI al XX” Mirabilia / MedTrans 7, pp. 93-112.

Fenollosa, C. (2019) L’autobiografia de Bernat Guillem Català de Valleriola. Estudi crític i edició. Universitat de València. Tesi doctoral.

Ferrando, A. (1995): “Les Memòries curioses” (1609-1651) de mossén Vicent Torralba. L’Aiguadolç, 21, pp. 37-64.

Ferrando, A. (2004): “La constitució d’un corpus de documents de Cancelleria reial de la     Corona d’Aragó (1291-1516), eina imprescindible per a l’estudi de la norma cancelleresca”, en Los cimientos del estado en la Edad Media. Cancillerías, notariado y privilegios reales en la construcción del estado en la Edad Media, Alcoi, pp. 325-343.

Fresquet Fayos, R. (1997): Vint processos criminals d’Albalat de la Ribera (1611-1666), Albalat de la Ribera.

Garcia-Oliver, F. (1991): “Desafranades e incorregibles dones. Els monestirs femenins a la ciutat valenciana medieval”, Revista d’Història Medieval, 2, pp. 63-76.

Gomis Coloma, J. (2009): “Romances conyugales: buenas y malas esposas en la literatura popular del siglo XVIII”, Tiempos Modernos, 6, núm. 18

Gomis Coloma, J. (2016): “Los rostros del criminal: una aproximación a la literatura de patíbulo en España”, Cuadernos de Ilustración y Romanticismo: Revista Digital del Grupo de Estudios del Siglo XVIII, 22, p. 9-33.

Graupera, I. & Burillo, L. (2008): Serrallonga: el bandoler, les seves dones i la justícia, Barcelona.

Guia i Marín, L. (2003a): “Dona, honor y marginació: Els desordres de l’almirall d’Aragó en la València del segle XVII”, Estudis, 28, pp. 287-315.

Guia i Marín, L. (2003b): “Bandoleros, rebeldes y marginados: Mateu Viecent Benet y las bandositats valencianes” en Fancesco Manconi (ed), Banditismi Mediterrani (secoli XVI- XVII), Roma, pp. 87-106.

Herrero Herrero, M. A. (2013) “Las «modernas» religioses valencianes: entrebancs per a una recerca textual”, Scripta, 1, pp. 271-280.

Herrero Herrero, M. A. (2018): L’univers de les escriptores valencianes dels segles XVI-XVIII,  València.

Herrero Herrero, M. A. (2009): Lletraferides modernes. Catàleg de les escriptores valencianes dels segles XVI-XVIII, Alacant.

Lacueva, M. & Herrero, M. A. (2016): “Construyendo las genealogías femeninas literarias valencianas: estado de la cuestión”, en Identidad, género y nuevas subjetividades, Varsòvia.

Lübebrink, H. J. (1982): “La literatura del patibolo continuità e transformazioni tra 600 e  800”, Quaderni Storici 49 a XVII, 1, pp. 284-301.

Llàcer Martorell, A. (2016a), «El dietari de Jaume Ramon Vila, una obra fragmentada», Scripta, 8, pp.105-115.

Llàcer Martorell, A. (2016b), «Traducir noticias en el siglo xvii. Notas sobre fuentes y lenguas de escritura memorialística», Mirabilia/Medtrans, 4, pp. 42-62.

Llàcer Martorell, A. (2018), «Memòries o història? Sobre els límits dels gèneres en la literatura de l’edat moderna», Revista Internacional d’Humanitats, 42, pp. 105-116.

Llinares Planells, A. (2017): “El final del bandoler: aproximació a la literatura de patíbul de la Corona d’Aragó”, Scripta, Revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna,  10, 2017, pp. 108-125.

Llinares Planells, A. (2018, en prensa): “Plecs poètics de bandolers a la Catalunya del barroc. Un exemple de literatura propagandística”, Manuscrits, Vol. 36 (2018).

Llinares Planells, A. (2018) “Mateu Vicent Benet: la importància d’un bandoler valencià en la literatura popular impresa (segles XVII-XVIII)” Revista Valenciana de  Filología, núm.2, pp. 243-268.

Llinares Planells, A. (2018) “Bandolers i bandolerismes en els plecs poètics catalans del segle XVI. Un exemple de «protoperiodisme»”, eHumanista/IVITRA 14, pp. 3-26

Martí Mestre, J. (1995): “El dietari del ciutadà valencià Miquel Jeroni Llopis (s. XVI). Edició i estudi”, L’Aiguadolç, 21, pp. 19-36.

Martí Mestre, J. (1997): “Les Memòries del cavaller valencià Gaspar Antist (segle XVI). Edició i estudi lingüístic”, Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 73, pp.  235-272.

Martí Mestre, J. (1997): Col·louis erótico-burlescos del segle XVIII, València.

Martí Mestre, J. (1995): Literatura de canya i cordell al País Valencià. Els col.loquis de temàtica jocosa i satírica. Edició i estudi lingüístic. València.

Martí Mestre, J. (1999): “Aportacions de les edicions de textos al coneixement de la llengua dels segles XVI, XVII i XVIII”, Catalan Review, 13, pp. 117-134.

Martí Mestre, J. (2007): “El registre juridicoadministratiu català al segle XVII. L’obra de Josep Llop”, Revista de Llengua i Dret, 47, pp. 113-144.

Martí Mestre, J. (2007): “El lèxic de l’erotisme en la literatura de cordell catalana dels segles XVIII i XIX”, Quaderns de Filologia, 65, pp. 163-172.

Martí Mestre, J. (2009): “El llenguatge juridicoadministratiu català del segle XVII”, en Fontanellana. Estudis sobre l’època i l’obra de Francesc Fontanella (1622-1683/85), Barcelona, pp. 69-84.

Martines, V. (1999): L’edició filològica de textos. Valencia.

Marzal Palacios, F. (2006): La esclavitud en Valencia durante la Baja Edad Media (1375-1425), Tesis doctoral. Universitat de València.

Miralles, E. & Valsalobre, P. (2013): “L’edició de textos catalans moderns”, en Models i criteris de l’edició de textos, Barcelona.

Mompó, J. (2015):  Memòries de Francisco Climent Pons (1855-1946), metge de la Pobla de Rugat: aproximació biogràfica i edició dels seus dietaris. Albacete.

Mompó, J. (2018): ” “Els dietaris de Francesc Climent Pons (La Pobla del Duc, 1855-1946). Inquietuds socials, econòmiques i polítiques d’un metge valencià”, Revista Internacional d’Humanitats, núm. 43. pp 71-86.

Mompó, J. (2019a): “Amador de Molina: extracte del procés d’un acusat de sodomia, 1588”, Scripta, 12.

Mompó, J. (2019b): Crònica universal de 1427. Estudi i edició. Universitat de València.  Tesi doctoral.

Morant Deusa, I: (2002): Discursos de la vida buena: matrimonio, mujer y sexualidad en la  iteratura humanista, Madrid.

Morant Deusa, I. & Bolufer Peruga, M. (1998): Amor, matrimonio y familia: la construcción histórica de la familia moderna, Madrid.

Narbona, R (2007): “Malos hombres, malos usos, malas costumbres”, Canelobre, 52 (2007), pp. 102-117.

Pedrós Ciurana, M. L. (2016): Inquisición, magia y sociedad en la Valencia del siglo XVIII,  Tesis doctoral, Universitat de València.

Pérez García, P. (1991): El justicia criminal de Valencia (1479-1707): una magistratura urbana valenciana ante la consolidación del absolutismo, València.

Pérez García, P. (2011): “Los sermones del patíbulo (1780-1801) del Dr. D. Juan Gascó”,  Estudis, 37, pp. 431-428.

Pérez García, P. & Catalá Sanz, J. (1998): “La pena capital en la Valencia del XVII”, Estudis,  24, pp. 203-246.

Peris, M. C. (1990): “La prostitución valenciana en la segunda mitad del siglo XIV”, Revista d’historia medieval, 1, 1990 (Violència i marginació en la societat medieval), p. 179-199

Pons Fuster, F. (1991): Místicos, beatas y alumbrados, València.

Rey Castellao, O. (2006) “La sombra que brilla”. Las mujeres en la España de la Edad   Moderna, Ariadna, 18, pp. 145-164.

Riera i Sans, J. (2014): Sodomites catalans. Història i vida (segles XIII-XVIII), Barcelona.

Roca Ricart, R. (1997): «Bernat Guillem Català de Valeriola i el seu Dietari (1568-1607)»,  Miscel·lània Germà Colón, 7, Barcelona, pp. 79-94.

Roca Ricart, R. (1997): “Notícies, vida i miracles del venerable pare Doménec Sarrió (1609- 1677)”, Quaderns d’Investigació d’Alaquàs, pp. 27-44.

Rodríguez, C. (2014): Sexe i violència en la Corona d’Aragó. Processos criminals dels segles XIII al XV. València.

Rubio Vela, A. (1988): El procés de Sueca. La mala vida en una comunitat rural del Trecents, Sueca.

Salvador Esteban, E. (1996): “Tortura y penas en la Valencia foral moderna”, Estudis, 22, pp. 263-280.

Sánchez Ortega, M. H. (2005-2006): “Los gitanos condenados como galeotes en la España de los Austrias”, Espacio, Tiempo y Forma, Serie IV, Historia Moderna, t. 18-19, pp. 87- 104.

Sánchez Ortega, M. H. (2009): “La minoría gitana en el siglo XVII: Represión, discriminación legal e intentos de asentamiento e integración”, Anales de Historia Contemporánea,  25, pp. 75-90.

Simón, A. (1991): Guerra i vida pagesa a la Catalunya del segle XVII. Barcelona.

Simon, A. & Pladevall, A. (1991) Cavallers i ciutadans a la Catalunya del Cinc-cents. Barcelona.

Soler, A. (2002): Castells i palaus de la Vall d’Albaida. Arquitectura i poder feudal, Ontinyent.

Soler, A. (2013): El corsari Jaume de Vilaragut i la donzella Carmesina. El cavaller que inspirà el “Tirant lo Blanc”, València, 2 vols.

Soler, A. (2014): Joan Roís de Corella (1435-1497). Síntesi biogràfica i aportació documental, València.

Soler, A. (2017): La cort napolitana d’Alfons el Magnànim: el context de “Curial e Güelfa”, València-Barcelona, 3 vols.

Toldrà, A. (2011a): En nom de Déu: La Inquisició i les seues víctimes al País Valencià (Claus per a entendre el món). Picanya.

Toldrà, A. (2011a): Asmodeu. Dona, dimoni i sexe en l’Edat Mitjana. València.

Toldrà, A. (2012): La carn. Cos i sexualitat a l’Edat Mitjana. Barcelona.

Toldrà, A. (2017a): Per la reixeta. Sol·licitació sexual en confessió davant la Inquisició de València, 1651-1819. València.

Toldrà, A. (2017b): El plaer de la carn. Sexe i temperament en la cultura medieval. València.

Toldrà, A. (2018): Il·luses, santes, falsàries. Picanya.

Troppé, H. (1994): Locura y sociedad en la Valencia de los siglos XV al XVII. València.

Urzainqui Sánchez, S. (2016): Bandidos y bandolerismo en la Valencia del siglo XVII: nuevas  fuentes, nuevas perspectivas, Tesis doctoral, Universitat de València.

Zaragoza, V. (2016) “En vers vull desafiar…”: la poesia femenina a l’àmbit català (segles XVI-XVIII): edició crítica. Tesis doctoral. Universitat de Girona.

1 Step 1

FITXA D'INSCRIPCIÓ

Les dades hem de rebre-les abans del dia 1 de novembre de 2020, si es vol rebre un certificat acreditatiu de l'assistència al Congrés.

keyboard_arrow_leftPrevious
Nextkeyboard_arrow_right
ca
ca es_ES